Ir al contenido principal

Crònica IV Cicle de Cinema Llatinoamericà a Cadaqués “Argentina: Cambalache de sentiments”

IV Cicle de Cinema Llatinoamericà a Cadaqués “Argentina: Cambalache de sentiments”

El IV Cicle de Cinema Llatinoamericà a Cadaqués va finalitzar el diumenge 6 de maig. L’esdeveniment va oferir a través de les 11 projeccions amb entrada gratuïta i la xerrada – debat un recorregut per la realitat geogràfica, cultural, social i política argentina i catalana. A més, també es va projectar la pel·lícula “un lugar en el mundo” per l’ institut SIN Cap de Creus. Va ser un veritable “cambalache de sentiments”, ensenyant-nos ràbia, alegria, tristesa, esperança, i a on tots els sentiments han sortit a flor de pel. 

El teatre Art i Joia ha estat durant aquests quatre dies, juntament amb els aproximadament 400 assistents, testimonis de la cinematografia argentina contemporània. Emmarcades per les dues produccions argentines guanyadores del premi Oscar a la Millor Pel·lícula Estrangera, “El Secreto de sus Ojos” i “La Historia Oficial”,  s’han projectat  altres produccions com  “Can Tunis”, “Memoria del Saqueo”, “Baures, algo más que Cacao Silvestre”, “T de T”, “Rurbanos”, “Nordeste”, “Gaturro”, “Luna de Avellaneda” i “A mano limpia”, aconseguint mostrar que de vegades l’identitat llatinoamericana pot pesar una mica més que qualsevol dels límits nacionals. 

També es van presentar realitzadors i convidats que varen introduir les diferents obres i que van ajudar a coronar-les amb els diferents col·loquis i debats posteriors que han seguit sent la marca i el segell particular del cicle. Ens van acompanyar Victoria Gebara i Sebastian Skira (“Baures..”), María Soledad Segretin (“Rurbanos”), Meritxell Roimeser (“T de T”), Ekaterina Prudkin (Canal Encuentro Argentina), Patrícia Linares (Societat l'Amistat), Anna Poggioli (Cineclub Cadaqués) i José González Morandi (“Can Tunis” i un dels realitzadors del documental “DES-MUNTATGE 4F”) qui junt a Mariana Lanza Huidobro i Rodrigo Lanza varen realitzar la xerrada - debat amb la presentació work in progress del treball documental “DES-MUNTATGE 4F”. A més han donat la seva aportació addicional l’Asociación ICONES, la Coordinadora d’ONG Solidàries, l’AMPA CEIP Caritat Serinyana, l’Associació de Professionals d'Activitats Turístiques de Cadaqués, Cadaqués Solidari i l’Ajuntament de Cadaqués.

Nou exemple altruista dels Amics del cicle de Cinema Llatinoamericà de Cadaqués” demostrant als temps que corren, que amb esforç i humilitat es pot aconseguir qualsevol cosa que ens proposem, tot pregant que en properes edicions o en altres activitats sense ànim de lucre, no ens tornem a trobar amb obstacles administratives com ens hem trobat nosaltres en aquesta ocasió i que ens han fet perdre molts de temps i energia.

Aquest esdeveniment segueix tendint ponts entre Cadaqués i Llatinoamericà. Desitgem la seva continuïtat  ja que és molt enriquidor pel conjunt del poble, gràcies per tot i ens veiem a la cinquena edició! 

Ivan Prudkin
Equipo organizador

Comentarios

Entradas populares de este blog

CADAQUES, CAP A PORT AVENTURA I MÉS ENLLÀ - CADAQUÉS, HACIA PORT AVENTURA Y MÁS ALLÁ

Sense menysprear a Port Aventura, que és el que és, un parc temàtic, un lloc irreal amb vida irreal, una fantasia, on venén els turistes i on els treballadors ho obren al matí i el tanquen a la nit tornant a les seves cases, això sí, fora del parc, perquè un cop acaba la fantasia, es torna a la realitat del lloc fantasma, del lloc sense vida. Disculpin el paral·lelisme però fa anys que a Cadaqués hem perdut el rumb, no sabem on volem anar com a poble. El dia a dia ens fa seguir endavant sense saber cap a on, sense aturar-nos a pensar què estem fent. Les alarmes sonaven fa molt de temps, la pèrdua d' un enfocament de poble va fer que tota anàlisi es realitzés en termes econòmics, com si la teoria del vessament anés a arribar a tothom, doncs no. Una especulació desmesurada està expulsant els que vivim i volem viure aquí, i ens encaminem a ser el parc d'atraccions de la Costa Brava, on al matí vindran autobusos de treballadors/res, obriran el poble i el tancaran a la nit, deixant ...

El mundo se nos va de las manos

El mundo se nos va de las manos, la sociedad se nos va de las manos, si alguna vez estuvo en nuestras manos, hoy ya ha tomado un camino sin retorno, y aunque es paradójico somos consciente de ello. El triunfo de Trump planteó un antes y un después en la forma de hacer política, y no idealizamos con esto la forma de hacer política antes de Trump, porque no lo fue, ni lo ha sido, y el peor ejemplo podría ser el Nazismo de Goebbels, quien con el “miente miente que algo queda” sirve hoy de guía a este nuevo fascismo, más sofisticado y universal. Trump descaradamente utilizó las fake news, pero si antes se hacían, él las perfeccionó, las profesionalizó, utilizando los servicios de su archienemigo, o muy amigo, Rusia, un hecho más que probado. A esta forma de hacer política la exporto, a Europa primero, de donde nunca se había ido la extrema derecha pero que ahora con un aliado tan poderoso, con una máquina imparable de hacer fake news, ya podría empezar a moverse la izquie...

Si, es Genocidio!

  Si, es Genocidio! Digámoslo con la voz bien en alto, lo que esta haciendo Israel en Gaza es Genocidio, así de fuerte, así de claro, así de firme, no cabe otra palabra. No hay excusas, no hay nada que avale lo que se está haciendo. Cuántas generaciones pasarán de Gaza para que olviden o puedan pasar página de “esto”.  Niñez perdida, muertes a millares, familias destruidas, infraestructuras destruidas, hospitales, escuelas, hogares, recuerdos, todo destruido. Quien devolverá a esa anciana que llora, su familia, su hogar, sus fotos, sus memorias, nadie lo hará.  Quien devolverá a esa niña que llora, sus peluches, sus sonrisas, sus juegos, sus días de escuela, su niñez perdida, nadie lo hará. Solo se está sembrando bronca, odio, lamento, y de estas semillas, futuras desgracias, donde Israel y el mundo con su silencio, serán los responsables.  El mundo occidental, en silencio, mirando para otro lado, moviéndose entre la hipocresía y la vergüenza, está siendo cómplice de...