Ir al contenido principal

ACOMIADAMENT FORA DE LA LLEI

El passat dilluns, 21 d'octubre, van acomiadar la meva dona de la feina. Malauradament, un fet gens estrany en els temps que corren . Tot i que la van fer fora de manera improcedent, van al·legar causes objectives descrites a l'Estatut dels Treballadors, per així només haver de pagar 20 dies de sou, per any treballat. Fins aquí una situació normal en "aquest país normal”: alguns empresaris que intenten pagar el mínim possible. Però si toca pagar 45 dies fins al mes de febrer de 2012 i 33 dies fins el dia de l'acomiadament, i en realitat aquestes causes objectives no són reals, s’hauria de complir i pagar el que correspon.

El problema s'agreuja quan en aquest cas que ens ocupa, l'empresari és l'Associació de Professionals d’Activitats Turístiques de Cadaqués (APAT Cadaqués). És a dir, una associació d'empresaris. Què podem pensar d'aquesta associació d'empresaris, representada per una Junta, que hauria de ser exemplar en la manera de fer de totes les empreses que la formen?  Si APAT Cadaqués acomiada al·legant unes determinades causes, les hauria d’acreditar de manera claríssima en la carta d'acomiadament. Això, però, no ha estat així.

Primer van justificar l’acomiadament per la "finalitat de reconduir la situació negativa en què es troba l'empresa". Fals! Aquest any ha estat el millor pel que fa a ingressos. A més, i com ja he comentat, no es tracta d’una empresa sinó d’una associació. També van al·legar que "les tasques que venia exercint, segons la seva categoria de mecànic especialista, seran absorbides pels seus companys". Cal aclarir que la categoria que figurava al contracte era la d'auxiliar administrativa i que, a més, fins al moment era la única persona amb contracte fix. Des d’APAT Cadaqués també han al·legat que "l'empresa a curt termini pot tenir tendència negativa , i amb l'amortització del seu lloc de treball, podem ser més competitius en el sector". I novament aclareixo que no es tracta d’una empresa, sinó d’una associació d'empresaris. Contra qui competeix aquesta associació si es tracta de l’única del seu sector a l’àmbit Cadaqués?

Per a finalitzar, vull deixar clar que la majoria d’aquestes empreses són respectuoses amb la llei. Conec els empresaris, compartim la vida en aquest gran poble que és Cadaqués i respecto, respectem, el seu treball i la seva emprenedoria. Però quan es acomiada a una persona per la causa que sigui, s’ha d’acomplir el que diu la llei, s’ha de pagar el que correspon, i més en aquest cas, si és una associació que representa a diferents empresaris. No ha de ser el treballador qui perdi dies amb desplaçaments, advocats, dies de patiment i angoixa. No es necessari que un treballador hagi de passar totes aquestes penúries per a aconseguir el que li pertoca, no cal arribar en aquest extrems, sabent que el final serà el mateix, cobrar el que correspon. S’ha de respectar el treballador i a la seva família, no es pot tractar així a la gent!

Vull fer pública aquesta situació perquè considero que tots els associats /des de l’APAT Cadaqués tenen el dret de saber el què i com va passar, i sol·licitar, si ho creuen convenient, responsabilitats.

Salutacions cordials


Ivan Prudkin

Setmanari Hora Nova  30-12-14

Comentarios

Mikhail ha dicho que…
Me traducis viejo? no entiendo del todo si bien algo agarro

Entradas populares de este blog

CADAQUES, CAP A PORT AVENTURA I MÉS ENLLÀ - CADAQUÉS, HACIA PORT AVENTURA Y MÁS ALLÁ

Sense menysprear a Port Aventura, que és el que és, un parc temàtic, un lloc irreal amb vida irreal, una fantasia, on venén els turistes i on els treballadors ho obren al matí i el tanquen a la nit tornant a les seves cases, això sí, fora del parc, perquè un cop acaba la fantasia, es torna a la realitat del lloc fantasma, del lloc sense vida. Disculpin el paral·lelisme però fa anys que a Cadaqués hem perdut el rumb, no sabem on volem anar com a poble. El dia a dia ens fa seguir endavant sense saber cap a on, sense aturar-nos a pensar què estem fent. Les alarmes sonaven fa molt de temps, la pèrdua d' un enfocament de poble va fer que tota anàlisi es realitzés en termes econòmics, com si la teoria del vessament anés a arribar a tothom, doncs no. Una especulació desmesurada està expulsant els que vivim i volem viure aquí, i ens encaminem a ser el parc d'atraccions de la Costa Brava, on al matí vindran autobusos de treballadors/res, obriran el poble i el tancaran a la nit, deixant ...

El mundo se nos va de las manos

El mundo se nos va de las manos, la sociedad se nos va de las manos, si alguna vez estuvo en nuestras manos, hoy ya ha tomado un camino sin retorno, y aunque es paradójico somos consciente de ello. El triunfo de Trump planteó un antes y un después en la forma de hacer política, y no idealizamos con esto la forma de hacer política antes de Trump, porque no lo fue, ni lo ha sido, y el peor ejemplo podría ser el Nazismo de Goebbels, quien con el “miente miente que algo queda” sirve hoy de guía a este nuevo fascismo, más sofisticado y universal. Trump descaradamente utilizó las fake news, pero si antes se hacían, él las perfeccionó, las profesionalizó, utilizando los servicios de su archienemigo, o muy amigo, Rusia, un hecho más que probado. A esta forma de hacer política la exporto, a Europa primero, de donde nunca se había ido la extrema derecha pero que ahora con un aliado tan poderoso, con una máquina imparable de hacer fake news, ya podría empezar a moverse la izquie...

Si, es Genocidio!

  Si, es Genocidio! Digámoslo con la voz bien en alto, lo que esta haciendo Israel en Gaza es Genocidio, así de fuerte, así de claro, así de firme, no cabe otra palabra. No hay excusas, no hay nada que avale lo que se está haciendo. Cuántas generaciones pasarán de Gaza para que olviden o puedan pasar página de “esto”.  Niñez perdida, muertes a millares, familias destruidas, infraestructuras destruidas, hospitales, escuelas, hogares, recuerdos, todo destruido. Quien devolverá a esa anciana que llora, su familia, su hogar, sus fotos, sus memorias, nadie lo hará.  Quien devolverá a esa niña que llora, sus peluches, sus sonrisas, sus juegos, sus días de escuela, su niñez perdida, nadie lo hará. Solo se está sembrando bronca, odio, lamento, y de estas semillas, futuras desgracias, donde Israel y el mundo con su silencio, serán los responsables.  El mundo occidental, en silencio, mirando para otro lado, moviéndose entre la hipocresía y la vergüenza, está siendo cómplice de...