Ir al contenido principal

Màrqueting social per sacsejar ànimes consumistes

Un calendari solidàri reutilitza eslògans consumistes per recordar les desigualtats nord-sud

Si no pots vèncer el teu enemic, uneix-t'hi. Això és el que devien pensar la Coordinadora d'ONG i la Càtedra Unesco de Desenvolupament Sostenible, que en el Calendari 2011 utilitzen missatges de coneguts anuncis per sensibilitzar sobre els perjudicis que el consumisme causa en els països subdesenvolupats. Eslògans com «El algodón no engaña» o «T'agrada conduir?» prenen aquí nous significats.

Que el Nadal és una època de consumisme no se li escapa a ningú, i que hi ha eslògans publicitaris que pràcticament s'han convertit en referents culturals, tampoc. Molts de nosaltres sabríem dir sense vacil·lar a quina marca o empresa corresponen frases com «T'agrada conduir?», «Jo no sóc tonto» o «El algodón no engaña». Per aquest Nadal, la Coordinadora d'ONG de les comarques gironines i la Càtedra Unesco de Desenvolupament Humà Sostenible han donat un gir a aquests eslògans per aprofundir en la realitat dels països menys desenvolupats i recordar que el consumisme occidental pot portar conseqüències nefastes a altres parts del món, des de la desforestació fins a vessaments de petroli o danys ambientals irremeiables. I ho han fet a través del Calendari 2011, elaborat amb la col·laboració de 13 entitats i amb un objectiu clar: contraposar "la superficialitat que embolcalla el consumisme del nord amb el camí que queda per recórrer als països del sud".

Davant la proximitat del Nadal, el Calendari 2011 utilitza el màrqueting social per intentar sensibilitzar la ciutadania sobre el consum responsable. Per això, els seus autors han optat per escollir 12 eslògans publicitaris perfectament coneguts pel gran gruix de població catalana i els han acompanyat d'eloqüents fotografies sobre la realitat als països del sud, així com d'una petita reflexió on es vincula el consumisme occidental amb el dany als països subdesenvolupats. Totes les imatges han sorgit del treball de les ONG i entitats de cooperació, i l'objectiu és «qüestionar el missatge dels eslògans propis del consumisme imperant».

Així, per exemple, «El algodón no engaña» convida a reflexionar sobre l'explotació d'empreses tèxtils a Bangla Desh, on les treballadores compten amb un salari base inferior als 24 euros al mes. Aquestes fàbriques, segons es pot llegir en el calendari, proveeixen després nombrosos supermercats occidentals.

Sota el conegut eslògan "Connecting people", d'altra banda, es posa l'accent en les desigualtats nord/sud pel que fa a l'accés a les noves tecnologies, tot recordant que als països rics hi ha més d'una connexió telefònica per cada dues persones mentre que a les àrees menys desenvolupades n'hi ha una per a cada 200.

Altres temes que es tracten és el diferent impacte de la sida («Si Da, No Da»), el desigual accés al transport («T'agrada conduir?»), la sobirania alimentària ("I tu, cous o enriqueixes?" i fins a 12 reflexions, una per a cada mes de l'any, que volen recordar als habitants dels països rics "que el nostre consum té conseqüències negatives mediambientals, socials, econòmiques i fins i tot polítiques als països del Sud".

Aposta pel consum responsable

El calendari, però, manté un to optimista i recorda als seus lectors que «la revolució és possible i és a les nostres mans». Per això, emplacen els gironins a apostar pel consum responsable, cosa que no és senzilla perquè «va més enllà dels petits canvis d'hàbits, promou un necessari canvi de pensaments i valors, una presa de consciència envers les conseqüències que tenen els béns que consumim, tant per a nosaltres mateixos com per a les persones que els produeixen». Per aquest motiu, la Coordinadora d'ONG propugna un «canvi de model de creixement, polític, econòmic i social», tot recordant la importància que té cada individu en la cadena del «consum insostenible». 

 

Comentarios

Entradas populares de este blog

ACOMIADAMENT FORA DE LA LLEI

El passat dilluns, 21 d'octubre, van acomiadar la meva dona de la feina. Malauradament, un fet gens estrany en els temps que corren . Tot i que la van fer fora de manera improcedent, van al·legar causes objectives descrites a l'Estatut dels Treballadors, per així només haver de pagar 20 dies de sou, per any treballat. Fins aquí una situació normal en "aquest país normal”: alguns empresaris que intenten pagar el mínim possible. Però si toca pagar 45 dies fins al mes de febrer de 2012 i 33 dies fins el dia de l'acomiadament, i en realitat aquestes causes objectives no són reals, s’hauria de complir i pagar el que correspon. El problema s'agreuja quan en aquest cas que ens ocupa, l'empresari és l'Associació de Professionals d’Activitats Turístiques de Cadaqués (APAT Cadaqués). És a dir, una associació d'empresaris. Què podem pensar d'aquesta associació d'empresaris, representada per una Junta, que hauria de ser exemplar en la manera de fer de...

Trobaré a faltar

Comença el ball de cadires i terrasses. Les nostres façanes recuperen el seu blanc impol·lut i aviat la processó de barques cap a l'aiga marcarà el principi de la temporada. El tret de sortida de vuit mesos que cada vegada es fan més massius i esbojarrats. Estem de moda. La massificació i les presses empenyaran cap a la voràgine a tots aquells que vivim del turisme, que som la gran majoria. Trobaré a faltar la calma. L'allau de gent, la falta d'espai, d'allotjaments, d'educació sovint i un cert grau de "colonialisme" dels nou vinguts, arracona durant aquest temps el tarannà tranquil del que tant gaudim a l'hivern, cada cop més curt. Trobaré a faltar el temps. Es nostro temps. Trobaré a faltar les ribes buides. Trobaré a faltar el temps de fer-la petar, de preguntar-nos per la familia. Trobaré a faltar el cafè a la terrassa buida del Casino i els seus cinc gossos que juguen cada matí a la platja, feliços de retrobar-se. Trobaré a faltar el soroll del ma...

El mundo se nos va de las manos

El mundo se nos va de las manos, la sociedad se nos va de las manos, si alguna vez estuvo en nuestras manos, hoy ya ha tomado un camino sin retorno, y aunque es paradójico somos consciente de ello. El triunfo de Trump planteó un antes y un después en la forma de hacer política, y no idealizamos con esto la forma de hacer política antes de Trump, porque no lo fue, ni lo ha sido, y el peor ejemplo podría ser el Nazismo de Goebbels, quien con el “miente miente que algo queda” sirve hoy de guía a este nuevo fascismo, más sofisticado y universal. Trump descaradamente utilizó las fake news, pero si antes se hacían, él las perfeccionó, las profesionalizó, utilizando los servicios de su archienemigo, o muy amigo, Rusia, un hecho más que probado. A esta forma de hacer política la exporto, a Europa primero, de donde nunca se había ido la extrema derecha pero que ahora con un aliado tan poderoso, con una máquina imparable de hacer fake news, ya podría empezar a moverse la izquie...