Ir al contenido principal

"Violencia" de Almudena Grandes

Violencia

Las palabras de Gallardón son un insulto a la inteligencia

Violencia es no llegar a fin de mes. Violencia es soportar que las instituciones celebren el 8 de marzo con una bonita foto de los cargos públicos y sus secretarias, en un país donde se incumple el principio de igualdad en los salarios. Violencia es que los equipos de selección de personal pregunten a las solicitantes femeninas en edad fértil si tienen previsto quedarse embarazadas. Violencia es una reforma laboral que flexibiliza unos criterios de despido que discriminarán, con toda seguridad, a las trabajadoras que osen quedarse embarazadas. Violencia es que en España no exista una red suficiente de guarderías públicas, y que las privadas no desgraven en el IRPF. Violencia es la asfixiante presión mediática que soportan unas adolescentes abocadas a identificar su éxito personal con un peso, una talla y un aspecto físico determinado. Violencia es que los recortes priven de recursos a los centros de acogida de mujeres maltratadas, mientras la violencia machista desangra poco a poco este país. Violencia es que permanezcan en su cargo los jueces que culpabilizan a las víctimas de agresiones sexuales por provocar a sus agresores. Violencia es la trata de mujeres esclavas, que ejercen la prostitución en la vía pública y a la vista de todos, sin que la policía detenga a los chulos que las vigilan desde las esquinas. Violencia es que las jóvenes españolas mejor formadas de la Historia no encuentren un empleo que esté a la altura de sus capacidades.
La suma de todas estas violencias limita estructuralmente el ejercicio de la maternidad de las mujeres paradas, mal pagadas, sin familiares que puedan cuidar de sus bebés, con empleos precarios, maltratada, prostituídas y muertas.
Esto es tan evidente como que las palabras de Gallardón son un insulto a la inteligencia de todas las mujeres. También a la de los hombres, por cierto.

 

Comentarios

Entradas populares de este blog

Trobaré a faltar

Comença el ball de cadires i terrasses. Les nostres façanes recuperen el seu blanc impol·lut i aviat la processó de barques cap a l'aiga marcarà el principi de la temporada. El tret de sortida de vuit mesos que cada vegada es fan més massius i esbojarrats. Estem de moda. La massificació i les presses empenyaran cap a la voràgine a tots aquells que vivim del turisme, que som la gran majoria. Trobaré a faltar la calma. L'allau de gent, la falta d'espai, d'allotjaments, d'educació sovint i un cert grau de "colonialisme" dels nou vinguts, arracona durant aquest temps el tarannà tranquil del que tant gaudim a l'hivern, cada cop més curt. Trobaré a faltar el temps. Es nostro temps. Trobaré a faltar les ribes buides. Trobaré a faltar el temps de fer-la petar, de preguntar-nos per la familia. Trobaré a faltar el cafè a la terrassa buida del Casino i els seus cinc gossos que juguen cada matí a la platja, feliços de retrobar-se. Trobaré a faltar el soroll del ma...

Artículos revista SOL IXENT Nº 23 de Junio de 2016

ACOMIADAMENT FORA DE LA LLEI

El passat dilluns, 21 d'octubre, van acomiadar la meva dona de la feina. Malauradament, un fet gens estrany en els temps que corren . Tot i que la van fer fora de manera improcedent, van al·legar causes objectives descrites a l'Estatut dels Treballadors, per així només haver de pagar 20 dies de sou, per any treballat. Fins aquí una situació normal en "aquest país normal”: alguns empresaris que intenten pagar el mínim possible. Però si toca pagar 45 dies fins al mes de febrer de 2012 i 33 dies fins el dia de l'acomiadament, i en realitat aquestes causes objectives no són reals, s’hauria de complir i pagar el que correspon. El problema s'agreuja quan en aquest cas que ens ocupa, l'empresari és l'Associació de Professionals d’Activitats Turístiques de Cadaqués (APAT Cadaqués). És a dir, una associació d'empresaris. Què podem pensar d'aquesta associació d'empresaris, representada per una Junta, que hauria de ser exemplar en la manera de fer de...