Ir al contenido principal

Fingimientos

Como despedida previaje, este pequeño gran escrito del estimadisimo MILLAS de hoy viernes 11 de febrero


De las declaraciones de los dirigentes del PSOE se deduce que ser de izquierdas pasa ahora mismo por adoptar decisiones políticas de derechas. Es lo que les ocurre a los bajos, que para llegar al estante del arroz han de comportarse como si fueran altos. Y a los antimilitaristas, que sostienen con sus impuestos al ejército. Y a los laicos, obligados a subvencionar a las religiones. Y a las embarazadas, que en las entrevistas de trabajo deben jurar que son estériles. Por la megafonía acaban de informar de que en este aeropuerto solo se utiliza la megafonía para informar de que no se informa, así que empiezo a buscarme la vida. Soy lo que se dice un alfeñique, pero he de actuar como un atleta ya que las distancias en la T-4 de Barajas son infinitas y a veces, en el último minuto, te cambian el número de puerta. Ya en el avión, he de fingir que mis articulaciones son las de un chaval, de otro modo me rompería al embutirme en la ranura que la compañía aérea llama asiento. Y aunque llevo cuatro periódicos, he de actuar como si no llevara ninguno, pues parece improbable abrirlos dentro de esta grieta. No tengo sueño, pero hago como que sí y cierro los ojos. Me acuerdo entonces de un profesor que negaba científicamente la existencia del frío para reírse con crueldad de nuestros sabañones (ahora habría negado científicamente la existencia de soluciones económicas de izquierdas para salir del lío en el que nos ha metido la derecha ecuménica). Los alumnos más listos se quitaban entonces los guantes rotos y el abrigo astroso y aparentaban limpiarse el sudor. Los más tontos, a ver, hacíamos lo mismo.

La vida ha sido una negociación continua (y fracasada) con la derecha, la estatura, las distancias, los músculos, las Fuerzas Armadas, las religiones, la pobreza, la clase turística, el frío, la jubilación... La vida es una mierda.

Comentarios

Entradas populares de este blog

Trobaré a faltar

Comença el ball de cadires i terrasses. Les nostres façanes recuperen el seu blanc impol·lut i aviat la processó de barques cap a l'aiga marcarà el principi de la temporada. El tret de sortida de vuit mesos que cada vegada es fan més massius i esbojarrats. Estem de moda. La massificació i les presses empenyaran cap a la voràgine a tots aquells que vivim del turisme, que som la gran majoria. Trobaré a faltar la calma. L'allau de gent, la falta d'espai, d'allotjaments, d'educació sovint i un cert grau de "colonialisme" dels nou vinguts, arracona durant aquest temps el tarannà tranquil del que tant gaudim a l'hivern, cada cop més curt. Trobaré a faltar el temps. Es nostro temps. Trobaré a faltar les ribes buides. Trobaré a faltar el temps de fer-la petar, de preguntar-nos per la familia. Trobaré a faltar el cafè a la terrassa buida del Casino i els seus cinc gossos que juguen cada matí a la platja, feliços de retrobar-se. Trobaré a faltar el soroll del ma...

Artículos revista SOL IXENT Nº 23 de Junio de 2016

ACOMIADAMENT FORA DE LA LLEI

El passat dilluns, 21 d'octubre, van acomiadar la meva dona de la feina. Malauradament, un fet gens estrany en els temps que corren . Tot i que la van fer fora de manera improcedent, van al·legar causes objectives descrites a l'Estatut dels Treballadors, per així només haver de pagar 20 dies de sou, per any treballat. Fins aquí una situació normal en "aquest país normal”: alguns empresaris que intenten pagar el mínim possible. Però si toca pagar 45 dies fins al mes de febrer de 2012 i 33 dies fins el dia de l'acomiadament, i en realitat aquestes causes objectives no són reals, s’hauria de complir i pagar el que correspon. El problema s'agreuja quan en aquest cas que ens ocupa, l'empresari és l'Associació de Professionals d’Activitats Turístiques de Cadaqués (APAT Cadaqués). És a dir, una associació d'empresaris. Què podem pensar d'aquesta associació d'empresaris, representada per una Junta, que hauria de ser exemplar en la manera de fer de...