OTRO MUNDO ES POSIBLE

Comença el ball de cadires i terrasses. Les nostres façanes recuperen el seu blanc impol·lut i aviat la processó de barques cap a l'aiga marcarà el principi de la temporada. El tret de sortida de vuit mesos que cada vegada es fan més massius i esbojarrats. Estem de moda. La massificació i les presses empenyaran cap a la voràgine a tots aquells que vivim del turisme, que som la gran majoria. Trobaré a faltar la calma. L'allau de gent, la falta d'espai, d'allotjaments, d'educació sovint i un cert grau de "colonialisme" dels nou vinguts, arracona durant aquest temps el tarannà tranquil del que tant gaudim a l'hivern, cada cop més curt. Trobaré a faltar el temps. Es nostro temps. Trobaré a faltar les ribes buides. Trobaré a faltar el temps de fer-la petar, de preguntar-nos per la familia. Trobaré a faltar el cafè a la terrassa buida del Casino i els seus cinc gossos que juguen cada matí a la platja, feliços de retrobar-se. Trobaré a faltar el soroll del ma...