OTRO MUNDO ES POSIBLE

Comença el ball de cadires i terrasses. Les nostres façanes recuperen el seu blanc impol·lut i aviat la processó de barques cap a l'aiga marcarà el principi de la temporada. El tret de sortida de vuit mesos que cada vegada es fan més massius i esbojarrats. Estem de moda. La massificació i les presses empenyaran cap a la voràgine a tots aquells que vivim del turisme, que som la gran majoria. Trobaré a faltar la calma. L'allau de gent, la falta d'espai, d'allotjaments, d'educació sovint i un cert grau de "colonialisme" dels nou vinguts, arracona durant aquest temps el tarannà tranquil del que tant gaudim a l'hivern, cada cop més curt. Trobaré a faltar el temps. Es nostro temps. Trobaré a faltar les ribes buides. Trobaré a faltar el temps de fer-la petar, de preguntar-nos per la familia. Trobaré a faltar el cafè a la terrassa buida del Casino i els seus cinc gossos que juguen cada matí a la platja, feliços de retrobar-se. Trobaré a faltar el soroll del ma...

  Si, es Genocidio! Digámoslo con la voz bien en alto, lo que esta haciendo Israel en Gaza es Genocidio, así de fuerte, así de claro, así de firme, no cabe otra palabra. No hay excusas, no hay nada que avale lo que se está haciendo. Cuántas generaciones pasarán de Gaza para que olviden o puedan pasar página de “esto”.  Niñez perdida, muertes a millares, familias destruidas, infraestructuras destruidas, hospitales, escuelas, hogares, recuerdos, todo destruido. Quien devolverá a esa anciana que llora, su familia, su hogar, sus fotos, sus memorias, nadie lo hará.  Quien devolverá a esa niña que llora, sus peluches, sus sonrisas, sus juegos, sus días de escuela, su niñez perdida, nadie lo hará. Solo se está sembrando bronca, odio, lamento, y de estas semillas, futuras desgracias, donde Israel y el mundo con su silencio, serán los responsables.  El mundo occidental, en silencio, mirando para otro lado, moviéndose entre la hipocresía y la vergüenza, está siendo cómplice de...

Sense menysprear a Port Aventura, que és el que és, un parc temàtic, un lloc irreal amb vida irreal, una fantasia, on venén els turistes i on els treballadors ho obren al matí i el tanquen a la nit tornant a les seves cases, això sí, fora del parc, perquè un cop acaba la fantasia, es torna a la realitat del lloc fantasma, del lloc sense vida. Disculpin el paral·lelisme però fa anys que a Cadaqués hem perdut el rumb, no sabem on volem anar com a poble. El dia a dia ens fa seguir endavant sense saber cap a on, sense aturar-nos a pensar què estem fent. Les alarmes sonaven fa molt de temps, la pèrdua d' un enfocament de poble va fer que tota anàlisi es realitzés en termes econòmics, com si la teoria del vessament anés a arribar a tothom, doncs no. Una especulació desmesurada està expulsant els que vivim i volem viure aquí, i ens encaminem a ser el parc d'atraccions de la Costa Brava, on al matí vindran autobusos de treballadors/res, obriran el poble i el tancaran a la nit, deixant ...